Les façanes dels edificis es troben exposades a l'acció d'agents externs anomenats agents atmosfèrics, tals com la pol·lució, aigua de pluja, canvis de temperatura en major o menor mesura que amb el pas del temps van reduïnt les prestacions per les quals han estat dissenyades en el seu inici.
Un disseny constructiu defectuós accelera la possibilitat que apareguin lessions patològiques.
Una mala decisió alhora d'escollir els materials sense tenir en compte les condicions atmosfèriques, climatològiques de la zona on es troba l'edifici també accelera el deteriorament de les façanes i l'aparició de lessions patològiques.
La permeabilitat al vapor d'aigua de les façanes és un factor molt important per assegurar un bon funcionament de les façanes i de totes les prestacions d'aquestes.
Principals patologies causades pels agents atmosfèrics de les façanes:
-erosions i/o desprendiments (estucats, pintures, elements i cossos sortints...)
-oxidació i/o corrossió de baranes
-bruticies...
Principals patologies causades per errors de disseny de les façanes:
-erosions i/o desprendiments (mala elecció de materials, defectes estructurals: fisures, esquerdes...)
-eflorescencies a l'obra vista (mala elecció de material, defectes de fabricació o per excés d'acumulació d'aigua de zones puntuals)
-processos de carbonatació en cossos sortints de formigó (poc recobriment de les armadures amb posterior oxidació i corrossió d'aquestes provocant erosions i desprendiment del formigó
-bruticia per rentat diferencial (ampits sense formació de goterons, sol·lucions poc adequades en el desaiguat de cobertes, terrasses...)
